INGREDIENTS 2 taronjes petitas 1/2 limó 2 iogurts naturals o amb sabor 4 cullares de sucre Com es fa: En primer lloc es pelen les fruites. Las peras i les pomes es corten en cuadradits y els plátans en rondanxes.Els gajs de les taronjes es parteixen per la mitat. Les fruites ia cortades es mezclen en un bol amb un poc de suc de limó que li donen saber y a més evita que se oscureixen. A continuació se afegisen 4 culleres de sucre y es mezcla. Es deixa macerar 15 minuts en la nevera. El iogurt,natural o de sabors, es distribueix en 4 copes o bols.Abans de servir es colocará ens aquests bols la macedonia de fruites frescas.
dimarts, 4 de gener del 2011
Recepta
Redacció magisteri
Desde que era petita volia ser mestra, quan jugaba sempre feia como que era la mestra de una clase plena de nens. Todas las niñas cuando son pequeñas sueñan con ser profesoras,pero me di cuenta de que era más que un juego de niñas cuando pasaba el tiempo y seguia queriendo ser profesora.
Al finalizar bachillerato y hacer la preinscripción para la universidad coloqué magisterio como la primera de mis opciones, pero era una nota muy alta y no conseguí entrar asi que decidí estudiar turismo,una carrera que también me llamaba la atención pero por la que no sentia vocación.Cuando comencé la carrera lo hice sin mucha ilusión y al ver que las asignaturas no eran lo que me esperaba mi decepción fué aún mayor, por ello cuando se abrió de nuevo la matriculación en los grados eche de nuevo mi solicitud para magisterio
pero nuevamente no me cogierón por lo que decidí seguir estudiando turismo a pesar de que no me gustaba, pues algo debía hacer.
Fué un amigo el que me convenció de que me quedará en lista de espera y tras mucho insistime ya que yo ya lo daba por imposible, al final rellené la solicitud y esperé
Al pasar el verano y ver que comenzaban ya las clases y aún no me habían llamado di por perdido entrar en la carrera de magisteri, pero veía que cada vez me gustaba menos la carrera en la que estaba y sentia que eso no era lo que queria. Pero mi suerte cambió cuándo un día de octubre me llamarón de la facultad de educación y me dijeron si me seguia interesando la plaza para el grado de maestro en educación primaria, sin dudarlo dije que si a pesar de dejar una carrera a medias y de empezar un mes más tarde con todo lo que ello conlleva, pero sentia que era lo correcto, era mi oportunidad de hacer lo que siempre había querido hacer siempre.
Ahora tiempo después de esa llamada no me arrepiento para nada de haber aceptado entrar después, porque a pesar del agobio de todos los trabajos atrasados, estoy contenta y orgullosa de lo que en un futuro seré.
Al finalizar bachillerato y hacer la preinscripción para la universidad coloqué magisterio como la primera de mis opciones, pero era una nota muy alta y no conseguí entrar asi que decidí estudiar turismo,una carrera que también me llamaba la atención pero por la que no sentia vocación.Cuando comencé la carrera lo hice sin mucha ilusión y al ver que las asignaturas no eran lo que me esperaba mi decepción fué aún mayor, por ello cuando se abrió de nuevo la matriculación en los grados eche de nuevo mi solicitud para magisterio
pero nuevamente no me cogierón por lo que decidí seguir estudiando turismo a pesar de que no me gustaba, pues algo debía hacer.
Fué un amigo el que me convenció de que me quedará en lista de espera y tras mucho insistime ya que yo ya lo daba por imposible, al final rellené la solicitud y esperé
Al pasar el verano y ver que comenzaban ya las clases y aún no me habían llamado di por perdido entrar en la carrera de magisteri, pero veía que cada vez me gustaba menos la carrera en la que estaba y sentia que eso no era lo que queria. Pero mi suerte cambió cuándo un día de octubre me llamarón de la facultad de educación y me dijeron si me seguia interesando la plaza para el grado de maestro en educación primaria, sin dudarlo dije que si a pesar de dejar una carrera a medias y de empezar un mes más tarde con todo lo que ello conlleva, pero sentia que era lo correcto, era mi oportunidad de hacer lo que siempre había querido hacer siempre.
Ahora tiempo después de esa llamada no me arrepiento para nada de haber aceptado entrar después, porque a pesar del agobio de todos los trabajos atrasados, estoy contenta y orgullosa de lo que en un futuro seré.
Redacció conferència Adolf Beltran
El divendres dia dotze de novembre de va tindre lloc la segona sessió del cicle "Escriure el país. Relats dels nostres comarques ", amb la participació de l'escriptor, Adolf Beltran.
En aquesta sessió se'ns va lliurar una de les històries que es recullen en aquest conjunt de relats sobre la comarca .El relat triat va ser Bon día València! que conta la història de Ramir un home valencià del barri de la Olivereta que es llança al va buidar des de la balconada de la seva casa, en la història es relata l'actuació de la policia la reacció dels vianants davant un succés com aquest. L'autor va llegir aquest relat i a continuació es va obrir un torn de debat on tot el món podia preguntar qualsevol dubte o fer un comentari sobre aquesta.
Es tractava d'una història d'humor, negre grotesc. S'encarrega de fer una caricatura de la societat en la qual vivim cada dia una societat que viu del morb, de la desgràcia dels altres. Tracta d'una forma sarcàstica el comportament dels mitjans de comunicació que banalitzen qualsevol tema, fa espectacle de fets dramàtics. Adolf comenta la invisibilitat de València en els mitjans únicament apareixen notícies sobre ella quan es tracta de successos d'aquest tipus.
En el seu periòdic mai apareixen notícies sobre suïcidis al no ser que es tracti de gent famosa, però en la societat en la qual vivim on el drama es converteix en un entreteniment i l'entreteniment pesa més que la informació.
Durant el torn de preguntes algú pregunta sobre el cas de les nenes de Alcazar un succés que va marcar a Adolf i que assenyala aquest succés com l'inici d'aquesta societat sense informació que viu del drama dels altres, ja que ven més el drama que la realitat.Durant la desaparició d'aquestes nenes conta Adolf Beltran que la gent indocumentada cap a teories des de ací es comença a aprofitar-se de l'emoció per a tenir èxit.
A la qüestio de com es considera Adolf va respondre que es considera periodista més escriptor, encara que escrigui novel·les diu que es veu incapaç d'escriure novel·les llargues, no es veu fent literatura sinó tan sóls escriure de forma ocasional però es dedica de ple a la seva veritable professió, el periodisme.
Quant a la la meva opinió sobre la conferència he de dir que em va agradar ja que no era el tipus de conferèncias a les quals he assistit abans en la qual únicament parla una persona sobre un tema i els assistents es limiten a escoltar sinó que en aquesta ocasió els assistents també podien prendre part fent preguntes comentaris el que fa prestar més atenció ja que no és una xerrada unidireccional sinó que hi ha participació d'ambdues parts la qual cosa serà important per al nostre futur com mestres, tractar de fer una classe dinàmica on els nens puguin prendre part en els temes que tractem perquè d'aquesta forma prenguin més interès i participin activament en la classe.A més serà una bona forma que en situacions que els ocorrin fora de classe com conferéncies xerrar cursos...siguin capaços de donar el seu punt de vista sobre el tema del que parlen.
Per tant la meua impressió sobre aquesta conferencia és positiva ja que nosaltres podem enfocar la forma en la qual es va desenvolupar per a en un futur desenvolupar les nostres classes d'aquesta forma .
En aquesta sessió se'ns va lliurar una de les històries que es recullen en aquest conjunt de relats sobre la comarca .El relat triat va ser Bon día València! que conta la història de Ramir un home valencià del barri de la Olivereta que es llança al va buidar des de la balconada de la seva casa, en la història es relata l'actuació de la policia la reacció dels vianants davant un succés com aquest. L'autor va llegir aquest relat i a continuació es va obrir un torn de debat on tot el món podia preguntar qualsevol dubte o fer un comentari sobre aquesta.
Es tractava d'una història d'humor, negre grotesc. S'encarrega de fer una caricatura de la societat en la qual vivim cada dia una societat que viu del morb, de la desgràcia dels altres. Tracta d'una forma sarcàstica el comportament dels mitjans de comunicació que banalitzen qualsevol tema, fa espectacle de fets dramàtics. Adolf comenta la invisibilitat de València en els mitjans únicament apareixen notícies sobre ella quan es tracta de successos d'aquest tipus.
En el seu periòdic mai apareixen notícies sobre suïcidis al no ser que es tracti de gent famosa, però en la societat en la qual vivim on el drama es converteix en un entreteniment i l'entreteniment pesa més que la informació.
Durant el torn de preguntes algú pregunta sobre el cas de les nenes de Alcazar un succés que va marcar a Adolf i que assenyala aquest succés com l'inici d'aquesta societat sense informació que viu del drama dels altres, ja que ven més el drama que la realitat.Durant la desaparició d'aquestes nenes conta Adolf Beltran que la gent indocumentada cap a teories des de ací es comença a aprofitar-se de l'emoció per a tenir èxit.
A la qüestio de com es considera Adolf va respondre que es considera periodista més escriptor, encara que escrigui novel·les diu que es veu incapaç d'escriure novel·les llargues, no es veu fent literatura sinó tan sóls escriure de forma ocasional però es dedica de ple a la seva veritable professió, el periodisme.
Quant a la la meva opinió sobre la conferència he de dir que em va agradar ja que no era el tipus de conferèncias a les quals he assistit abans en la qual únicament parla una persona sobre un tema i els assistents es limiten a escoltar sinó que en aquesta ocasió els assistents també podien prendre part fent preguntes comentaris el que fa prestar més atenció ja que no és una xerrada unidireccional sinó que hi ha participació d'ambdues parts la qual cosa serà important per al nostre futur com mestres, tractar de fer una classe dinàmica on els nens puguin prendre part en els temes que tractem perquè d'aquesta forma prenguin més interès i participin activament en la classe.A més serà una bona forma que en situacions que els ocorrin fora de classe com conferéncies xerrar cursos...siguin capaços de donar el seu punt de vista sobre el tema del que parlen.
Per tant la meua impressió sobre aquesta conferencia és positiva ja que nosaltres podem enfocar la forma en la qual es va desenvolupar per a en un futur desenvolupar les nostres classes d'aquesta forma .
Subscriure's a:
Missatges (Atom)