El divendres dia dotze de novembre de va tindre lloc la segona sessió del cicle "Escriure el país. Relats dels nostres comarques ", amb la participació de l'escriptor, Adolf Beltran.
En aquesta sessió se'ns va lliurar una de les històries que es recullen en aquest conjunt de relats sobre la comarca .El relat triat va ser Bon día València! que conta la història de Ramir un home valencià del barri de la Olivereta que es llança al va buidar des de la balconada de la seva casa, en la història es relata l'actuació de la policia la reacció dels vianants davant un succés com aquest. L'autor va llegir aquest relat i a continuació es va obrir un torn de debat on tot el món podia preguntar qualsevol dubte o fer un comentari sobre aquesta.
Es tractava d'una història d'humor, negre grotesc. S'encarrega de fer una caricatura de la societat en la qual vivim cada dia una societat que viu del morb, de la desgràcia dels altres. Tracta d'una forma sarcàstica el comportament dels mitjans de comunicació que banalitzen qualsevol tema, fa espectacle de fets dramàtics. Adolf comenta la invisibilitat de València en els mitjans únicament apareixen notícies sobre ella quan es tracta de successos d'aquest tipus.
En el seu periòdic mai apareixen notícies sobre suïcidis al no ser que es tracti de gent famosa, però en la societat en la qual vivim on el drama es converteix en un entreteniment i l'entreteniment pesa més que la informació.
Durant el torn de preguntes algú pregunta sobre el cas de les nenes de Alcazar un succés que va marcar a Adolf i que assenyala aquest succés com l'inici d'aquesta societat sense informació que viu del drama dels altres, ja que ven més el drama que la realitat.Durant la desaparició d'aquestes nenes conta Adolf Beltran que la gent indocumentada cap a teories des de ací es comença a aprofitar-se de l'emoció per a tenir èxit.
A la qüestio de com es considera Adolf va respondre que es considera periodista més escriptor, encara que escrigui novel·les diu que es veu incapaç d'escriure novel·les llargues, no es veu fent literatura sinó tan sóls escriure de forma ocasional però es dedica de ple a la seva veritable professió, el periodisme.
Quant a la la meva opinió sobre la conferència he de dir que em va agradar ja que no era el tipus de conferèncias a les quals he assistit abans en la qual únicament parla una persona sobre un tema i els assistents es limiten a escoltar sinó que en aquesta ocasió els assistents també podien prendre part fent preguntes comentaris el que fa prestar més atenció ja que no és una xerrada unidireccional sinó que hi ha participació d'ambdues parts la qual cosa serà important per al nostre futur com mestres, tractar de fer una classe dinàmica on els nens puguin prendre part en els temes que tractem perquè d'aquesta forma prenguin més interès i participin activament en la classe.A més serà una bona forma que en situacions que els ocorrin fora de classe com conferéncies xerrar cursos...siguin capaços de donar el seu punt de vista sobre el tema del que parlen.
Per tant la meua impressió sobre aquesta conferencia és positiva ja que nosaltres podem enfocar la forma en la qual es va desenvolupar per a en un futur desenvolupar les nostres classes d'aquesta forma .
En aquesta sessió se'ns va lliurar una de les històries que es recullen en aquest conjunt de relats sobre la comarca .El relat triat va ser Bon día València! que conta la història de Ramir un home valencià del barri de la Olivereta que es llança al va buidar des de la balconada de la seva casa, en la història es relata l'actuació de la policia la reacció dels vianants davant un succés com aquest. L'autor va llegir aquest relat i a continuació es va obrir un torn de debat on tot el món podia preguntar qualsevol dubte o fer un comentari sobre aquesta.
Es tractava d'una història d'humor, negre grotesc. S'encarrega de fer una caricatura de la societat en la qual vivim cada dia una societat que viu del morb, de la desgràcia dels altres. Tracta d'una forma sarcàstica el comportament dels mitjans de comunicació que banalitzen qualsevol tema, fa espectacle de fets dramàtics. Adolf comenta la invisibilitat de València en els mitjans únicament apareixen notícies sobre ella quan es tracta de successos d'aquest tipus.
En el seu periòdic mai apareixen notícies sobre suïcidis al no ser que es tracti de gent famosa, però en la societat en la qual vivim on el drama es converteix en un entreteniment i l'entreteniment pesa més que la informació.
Durant el torn de preguntes algú pregunta sobre el cas de les nenes de Alcazar un succés que va marcar a Adolf i que assenyala aquest succés com l'inici d'aquesta societat sense informació que viu del drama dels altres, ja que ven més el drama que la realitat.Durant la desaparició d'aquestes nenes conta Adolf Beltran que la gent indocumentada cap a teories des de ací es comença a aprofitar-se de l'emoció per a tenir èxit.
A la qüestio de com es considera Adolf va respondre que es considera periodista més escriptor, encara que escrigui novel·les diu que es veu incapaç d'escriure novel·les llargues, no es veu fent literatura sinó tan sóls escriure de forma ocasional però es dedica de ple a la seva veritable professió, el periodisme.
Quant a la la meva opinió sobre la conferència he de dir que em va agradar ja que no era el tipus de conferèncias a les quals he assistit abans en la qual únicament parla una persona sobre un tema i els assistents es limiten a escoltar sinó que en aquesta ocasió els assistents també podien prendre part fent preguntes comentaris el que fa prestar més atenció ja que no és una xerrada unidireccional sinó que hi ha participació d'ambdues parts la qual cosa serà important per al nostre futur com mestres, tractar de fer una classe dinàmica on els nens puguin prendre part en els temes que tractem perquè d'aquesta forma prenguin més interès i participin activament en la classe.A més serà una bona forma que en situacions que els ocorrin fora de classe com conferéncies xerrar cursos...siguin capaços de donar el seu punt de vista sobre el tema del que parlen.
Per tant la meua impressió sobre aquesta conferencia és positiva ja que nosaltres podem enfocar la forma en la qual es va desenvolupar per a en un futur desenvolupar les nostres classes d'aquesta forma .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada